No en sé massa de medicina xinesa ni d’acupuntura, però bé que m’intriga des de fa alguns anys. Una cosa que me genera simpatia de la medicina xinesa és que a diferència de la medicina occidental el metge no va preguntant al malalt què li passa, sinó que per mig de l’observació i l’anàlisi va descobrint quina és la malaltia que ha de tractar.
També sembla ser que la medicina xinesa busca l’origen de la malaltia per anar a l’arrel del problema, i no va tapant ferides, i adormint senyals que el nostre propi cos ens dona perquè estem alerta a alguna cosa que hauríem de canviar en la nostra manera de viure.
D’una altra banda, els dibuixos xinesos dels tractats de medicina i d’acupuntura tenen un punt tranquil·litzador. Tots eixos punts i totes eixes línees, ells tan concrets i elles en llocs tan determinats, sembla que van a facilitar al metge a localitzar en el nostre cos els punts exactes per punxar-los i fer fora la malaltia. Dona ganes que et claven agulletes en tots i cada un dels punts, per si de cas.
El que jo em pregunte és si aquestos dibuixos els feien artistes o metges... I m’ho pregunte perquè ací un mil·límetre amunt, un mil·límetre avall si té la seua importància... Quina responsabilitat...
No hay comentarios:
Publicar un comentario